La totalitat dels llocs de treball estructurals (és a dir que no siguin provisionals) corresponents a funcionaris, personal laboral i personal eventual han de constar a la relació de llocs de treball corresponent. Segons l’article 29 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, la relació de llocs de treball és pública i ha d’incloure tots els llocs de funcionaris, laborals i eventuals existents en l'Administració de la Generalitat. El contingut de les relacions de llocs de treball ha de ser almenys el següent:
a) La denominació i les característiques essencials dels llocs.
b) Els requisits essencials per ocupar-los.
c) El complement de destinació i, si s’escau, l'específic, si són llocs de personal funcionari.
d) El grup, la categoria professional i el règim jurídic aplicable per als llocs de caràcter laboral.
e) La forma de provisió dels llocs i, per als casos determinats per l’article 50 del text legal esmentat (concurs), els sistemes d'accés.
f) Els requisits que han de complir els funcionaris d’altres administracions per poder accedir als llocs de treball mitjançant la corresponent convocatòria de provisió.
Sobre la relació de llocs de treball es poden concretar les característiques següents:
1. Encara que ha estat una qüestió controvertida, els tribunals de justícia han posat de manifest una evolució respecte de la seva consideració i, així, la STS de 5 de març de 2009 afirma que: «certa jurisprudència ha entès que les relacions de llocs de treball, encara que són encabibles en la matèria de personal, participen de la naturalesa pròpia de les disposicions de caràcter general, i existeix una doctrina consolidada que reconeix que les relacions de llocs de treball aprovades per les administracions públiques en l’exercici de les seves potestats organitzatives tenen la naturalesa normativa atenent el seu caràcter ordinamental i les notes de generalitat, abstracció i permanència que s’hi succeeixen, diferenciant-les dels actes amb destinatari plural i indeterminat però sense contingut normatiu».
2. Mitjançant la relació es poden crear, modificar o suprimir llocs de treball de qualsevol nivell, si es donen els supòsits legals necessaris.
3. Per al personal funcionari, s’hi fixa el nivell de destinació i el complement específic, fins i tot en el cas dels llocs de treball que encapçalin òrgans actius o àrees funcionals que figurin en les disposicions sobre estructures orgàniques.
4. La relació de llocs de treball no pot suplir en cap cas l’absència de disposicions normatives sobre estructures orgàniques.
D’entrada, seria convenient que els llocs de treball que consten a la relació i que, per tant, existeixen legalment, amb caràcter general estiguessin pressupostats. En principi, si un lloc de treball no està pressupostat i, per tant, està vacant, és un lloc que es pot considerar innecessari i que s’hauria de suprimir, llevat que aquesta circumstància sigui merament conjuntural i es resolgui en un termini raonable o que alguna raó excepcional fonamenti el contrari. No obstant això, és possible que sigui convenient mantenir un nombre reduït de llocs de treball sense pressupostar per tal de facilitar als departaments la gestió del personal.
En qualsevol cas, la relació de llocs de treball ha de recollir llocs de treball pressupostats i llocs no pressupostats. Igualment, la incorporació d’un lloc de personal funcionari a la relació consisteix a especificar: el nom del lloc, el nivell de destinació, el complement específic, el grup (subgrup) de titulació, la forma de provisió, la localitat, la norma reguladora de les funcions, el tipus de lloc, la titulació específica, l’horari, la mobilitat entre administracions, les observacions, la formació específica, les dotacions, el cos de pertinença i el col·lectiu de cossos.
Els llocs de treball que han d’ocupar funcionaris es poden dividir en llocs de comandament, llocs singulars i llocs base.
