Estatut i Funció Pública

Amb l’anterior Estatut d’autonomia i sens perjudici de les controvèrsies que pogues-

sin derivar de l’article 9.1, estava clar que la Generalitat tenia capacitat d’autoorganit-

zació pel que fa al disseny de la seva estructura departamental. Mitjançant llei podia

estructurar-se d’acord amb el model d’òrgans que estimés adient, encara que es va optar

per seguir una línia bastant continuista respecte de l’estructura de l’Administració general

de l’Estat del moment. En el cas de les entitats instrumentals aquesta llibertat, no tan

evident, en algun moment inicial (anys 1980), podia haver estat més discutida (ens re-

metem a determinades sentències del Tribunal Constitucional).

Una de les raons invocades per tal de justificar el manteniment del model estatal del

moment i la no-definició ràpida d’un model propi d’Administració pública clarament di-

ferenciat va ser la necessitat d’assumir i gestionar les transferències estatals de manera

immediata. Aquesta circumstància ha desaparegut actualment, la qual cosa facilita el dis-

seny d’un model propi.

El nou Estatut d’autonomia és més explícit quant a la capacitat o competència de la

Generalitat en l’àmbit de l’autoorganització i així diversos articles (71, 112 i 150) són

clars en aquesta qüestió:

Article 71:

«1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions

executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració

ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les

competències que corresponen a l’Administració local.

2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals

i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.

3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació

i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.

4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de

fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.

5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord

amb els principis de desconcentració i de descentralització.

6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de

determinar en tot cas:

a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personifi-

cació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.

b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.

c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la

participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels

serveis públics.

7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de

la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de forma-

ció i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions pú-

bliques.»

La recent Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut autonomia (STC

31/2010, de 28 de juny) ha avalat la constitucionalitat d’aquest article, tant pel que fa

a l’apartat 1 com pel que fa a l’apartat 6, ambdós recorreguts. Pel que fa a l’apartat 6,

el Tribunal Constitucional ha manifestat que «la Comunitat Autònoma ha de respectar

les bases que l’Estat dicti en matèria d’organització i funcionament de les administracions

públiques a l’empara de la competència reservada en l’article 149.1.18 CE, la menor ex-

tensió o abast de la qual ha declarat una reiterada doctrina constitucional quan es tracta

d’aspectes interns de les administracions públiques de les comunitats autònomes».

Article 112:

«Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la po-

testat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la nor-

mativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat

d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats

que l’ordenament atribueix a l’Administració pública».

El Tribunal Constitucional, en la Sentència esmentada, declara la constitucionalitat

d’aquest precepte manifestant que«la potestat reglamentària a què es refereix l’article

112 EAC, limitada a l’emanació de reglaments d’organització interna i d’ordenació fun-

cional de la competència executiva autonòmica, no perjudica la constitucionalitat de l’ar-

ticle 112 EA».

Article 150:

«L’organització de l’Administració de la Generalitat

Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la

competència exclusiva sobre:

a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’arti-

culació territorial.

b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació adminis-

trativa.»

S’ha de destacar que, en algun moment del procés d’elaboració, tramitació i discus-

sió del text estatutari, abans de la seva configuració com a projecte de llei, la referència

a la competència exclusiva respecte als directius públics es va intentar substituir per

«centres directius», amb la qual cosa es restringia molt l’abast de l’actuació de la Gene-

ralitat. Finalment es va mantenir la competència exclusiva sobre directius públics.

Pel que fa a aquest article 150, la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut

d’autonomia ha reconegut la seva constitucionalitat indicant expressament que «les comu-

nitats autònomes tenen la potestat exclusiva de crear, modificar i suprimir els òrgans, uni-

tats administratives o entitats que configuren les seves respectives administracions, de

manera que poden conformar lliurement l’estructura orgànica del seu aparell administratiu,

havent-se d’abstenir l’Estat de qualsevol intervenció en aquest àmbit (STC 50/1999, de 6 d’abril).
Per tant, la qualificació com a exclusiva de la competència atribuïda a la Genera-

litat per aquest precepte estatutari no contradiu la Constitució per tal com se circumscriu a

l’organització de la seva pròpia Administració i es concreta en aspectes —els reconeguts en

les lletres ai b— que tenen projecció solament cap a l’interior de l’organització autonòmica,

no impedint que la competència de l’Estat reconeguda en l’article 149.1.18 CE es desple-

gui en els aspectes de l’organització que es projecten sobre els ciutadans».

També l’Estatut d’autonomia fa previsions sobre diversos aspectes relacionats amb

l’Administració de la Generalitat, com l’organització territorial a l’article 90.1 o els serveis

públics i la bona Administració (article 30):

«La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal

de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió ter-

ritorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis» (arti-

cle 90.1).

«1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics

i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les

condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del

règim de llur prestació.

2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en

els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels po-

ders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.

3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què

fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administra-

cions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una

carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors» (article 30).