El dret a la negociació col·lectiva

L’article 37.1 de la Constitució Espanyola en diu que la Llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva entre els representants dels treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis.

L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix, a l’article 31, que els empleats públics tenen dret a la negociació col·lectiva, representació i participació institucional per a la determinació de les seves condicions de treball.

Així doncs, per negociació col·lectiva s’entén el dret a negociar la determinació de condicions de treball dels empleats de l’Administració Pública. La negociació col·lectiva consisteix en la possibilitat d’autoregulació de les condicions de treball per acords de les parts en virtut de la seva autonomia col·lectiva i formalitzat en un acord o conveni de caràcter col·lectiu amb efectes jurídics. El fruit de la negociació col·lectiva dels funcionaris i l’administració és el III Acord de Condicions de Treball. En el cas del personal laboral la negociació es va materialitzar en el IV Conveni Únic.

La negociació col·lectiva dels funcionaris s’estructura mitjançant la constitució de meses de negociació i del procés de negociació poden resultar diferents tipus d’instruments convencionals ( acords i pactes ). El nou EBEP ha regulat i ordenat l’àmbit material o matèries objecte de la negociació i les matèries excloses de l’obligatorietat de negociar.

La negociació col·lectiva dels funcionaris públics està subjecte als principis de legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat, bona fe negocial, publicitat i transparència, i es farà mitjançant l’exercici de la capacitat representativa reconeguda a les organitzacions sindicals per la LOLS.

A tal efecte es constituiran les meses de negociació.

L’EBEP preveu la constitució de diverses meses de negociació

Meses de negociació generals :

· Una mesa de negociació en l’àmbit de l’administració general de l’Estat

· Una mesa a cadascuna de les Comunitats Autònomes, ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i a les entitats locals.

Les competències de les Meses Generals són la negociació de les matèries relacionades amb les condicions de treball comunes als funcionaris del seu àmbit.

Meses sectorials :

Es poden constituir meses sectorials segons les condicions específiques de treball de les organitzacions administratives afectades o a les peculiaritat de sectors concrets de funcionaris

Legitimació per participar

Poden participar en les Meses de Negociació:

• Les organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal ( aquelles que acrediten un mínim del 10% dels representants unitaris de tot l’estat).

• Les organitzacions sindicals més representatives a nivell de Comunitat Autònoma per a les meses d’aquest àmbit o inferior. Acrediten un mínim del 15% dels representants unitaris de la Comunitat Autònoma.

• Les organitzacions sindicals més representatives a nivell de l’àmbit específic de negociació: acrediten un mínim del 10 % dels representants unitaris de les unitats electorals incloses en l’àmbit de negociació.
• 
  

Inici de la Negociació

La negociació s’obre en la data que es fixi de comú acord o transcorregut el termini màxim d’un mes des de que hagi estat promogut. La mesa queda vàlidament constituïda sempre que els sindicat que hi participin sumin la majoria absoluta dels representants unitaris de l’àmbit de negociació.

Matèries objecte de negociació

L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ens diu, a l’article 37 que es pot i que no es pot negociar. Així doncs, són matèries objecte de negociació ( article 37.1)

a. L’aplicació de l’increment de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques que s’estableixi a la llei de pressupostos general de l’Estat i de les comunitats autònomes.

b. La determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris.

c. Les normes que fixin els criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de classificació de llocs de treball, i plans i instruments de planificació de recursos humans.

d. Les normes que fixin els criteris i mecanismes generals en matèria d’avaluació de l’acompliment.

e. Els plans de previsió social complementària.

f. Els criteris generals dels plans i fons per a la formació i la promoció interna.

g. Els criteris generals per a la determinació de prestacions socials i pensions de classes passives.

h. Les propostes sobre drets sindicals i de participació.

i. Els criteris generals d’acció social.

j. Les que s’estableixin a la normativa de prevenció de riscos laborals.

k. Les que afectin les condicions de treball i les retribucions dels funcionaris la regulació de les quals exigeixi una norma amb rang de llei

l. Els criteris generals sobre ofertes d’ocupació pública.

m. Les referides a calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcional i geogràfica, així com els criteris generals sobre la planificació estratègica dels recursos humans, en els aspectes que afectin condicions de treballs dels empleats públics.

D’altre banda l’article 37.2 ens diu que queda fora de la negociació

1. Les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització. Quan les conseqüències de les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització tinguin repercussió sobre condicions de treball dels funcionaris públics previstes a l’apartat anterior, es procedent la negociació de les condicions esmentades amb les organitzacions sindicals.
2. La regulació de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics, així com el procediment de formació dels actes i disposicions administratives.
3. La determinació de condicions de treball del personal directiu.
4. Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica.
5. La regulació i determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, criteris, òrgans i procediments d’accés a la promoció professional.